Iegor Gaidar

Iegor Timúrovitx Gaidar
Егор Тимурович Гайдар

Nom original	(ru) Егор Тимурович Гайдар
Biografia
Naixement	19 març 1956 Moscou (Rússia)
Mort	16 desembre 2009 (53 anys) Odintsovo (Rússia)
Causa de mort	Edema
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
17è Primer Ministre de Rússia (interí) 4t de la República Federal
12 de juny de 1992 – 15 de desembre de 1992
← Borís Ieltsin Víktor Txernomirdin →
1r Ministre de Finances de Rússia
19 de febrer de 1992 – 2 d'abril de 1992
← càrrec nou Vasili Bartxuk →
1r Ministre d'Economia i Finances de la RSFSR
11 de novembre de 1991 – 12 de febrer de 1992
← càrrec nou càrrec abolit →
Dades personals
Nacionalitat	Russa
Religió	Agnosticisme
Formació	Facultat d'Economia de la Universitat Estatal de Moscou
Activitat
Lloc de treball	Moscou
Ocupació	economista, periodista, catedràtic, polític, diputat de la Duma Estatal
Ocupador	Universitat Duke Escola d'Estudis Avançats en Ciències Econòmiques
Partit	Unió de les Forces de la Dreta (2001-2008) Elecció Democràtica de Rússia (1994-2001) Partit Comunista de la Unió Soviètica (1980-1991)
Membre de	3a Duma Estatal de la Federació Russa 1a Duma Estatal de la Federació Russa
Participà en
30 maig 1994	Rush Hour (show, Russia) (en)
5 gener 1992	Itogi (en)
Família
Fills	Maria Gaidar (en)
Pares	Timur Gaidar (en)   i Ariadna Bazhova (en)
Premis  school medal (en)
Signatura
Diputat de la Duma Estatal 18 gener 2000 – 7 desembre 2003 Legislatura: 3a Duma Estatal de la Federació Russa Primer vice-primer ministre de la Federació Russa 18 setembre 1993 – 20 gener 1994 ← Vladimir Shumeyko (en) – Oleg Lobov (en)  → Primer ministre de Rússia 15 juny 1992 – 14 desembre 1992 ← Borís Ieltsin – Víktor Txernomirdin → Ministre de Finances 19 febrer 1992 – 2 abril 1992 Vice-primer ministre de Rússia

Iegor Timúrovitx Gaidar (en rus: Егор Тимурович Гайдар), (Moscou, 1956 – Odintsovo, 2009) fou un economista i polític soviètic d'origen rus. Era net de l'escriptor Pàvel Bajov.

Va exercir de forma interina el càrrec de Primer Ministre de Rússia entre el 15 de juny i el 14 de desembre de 1992 durant la presidència de Borís Ieltsin. És considerat com un dels artífexs de les reformes econòmiques de transició al capitalisme, comportant la liberalització dels preus i la primera onada de privatitzacions russes, sota l'empara de la doctrina de la "teràpia de xoc".^[1]